Tag Archive | TELES/TELAS/TEXTILE

Seda

Està considerada la fibra natural més bella i elegant que existeix. Va ser a la Xina on es començà a cultivar el delicat cuc que fila aquesta matèria. Les primeres mostres del seu cultiu daten de 3000 aC. I les restes arqueològiques de cabdells daten del 5000 aC. La Ruta de la Seda va obrir pas a la comercialització de la seda  a l’exterior cap al segle II aC. Aquesta ruta va ser molt important pel desenvolupament de grans civilitzacions.capolls cuc

A Europa s’intentà produir per primer cop en el segle VI. Ja en el segle XV a Florència hi havia més de 80 tallers de seda i vora 7.000 artesans. Lió (França) va esdevenir un gran productor durant el segle següent. Actualment com a centres productors trobem Xina,Japó, la Índia, Tailàndia i Lió (França) i Como (Itàlia), aquests darrers com a centre de fabricació.

teles

És un teixit sempre associat al luxe i al poder, entre els diferents teixits de seda trobem:

  • Teixits sumptuosos: brocat, cloqué, damasc, jacquard i vellut.
  • Teixits esculturals: duchesse, dupion, moiré, satí, shantung, tafetà i tussah.
  • Vaporosos: chifón, gasa, gazar, georgette, habotai, organdí i tul.
  • Teixits de caiguda líquida: charmeuse, crepé, crepé de Xina i jersei.

—–     ——     —–     —–

Está considerada la fibra natural más bella y elegante que existe. Se empezó a cultivar el delicado gusano que la produce en China y las primeras muestras de su cultivo datan de 3000 a. C., los restos arqueológicos de los capullos datan del 5000 a. C. La Ruta de la Seda abrió la comercialización de la seda  al exterior hacia el siglo II a. C. Esta ruta fue muy importante para el desarrollo de grandes civilizaciones.fibres filat

En Europa se intentó producir por primera vez en el siglo VI. En el siglo XV en Florencia había más de 80 talleres de seda y casi 7.000 artesanos. Lyon (Francia) constituyó un gran productor en el siglo XVI. Actualmente como centros productores destacan China, Japón, la India, Tailandia y Lyon (Francia) y Como (Italia), estos últimos como centro de fabricación.

organza mocador

Es un tejido asociado al lujo y al poder, entre los diferentes tejidos de seda citamos:

  • Tejidos suntuosos: brocado, cloqué, damasco, jacquard y terciopelo.
  • Tejidos esculturales: duchesse, dupion, moiré, satén, shantung, tafetán y tussah.
  • Vaporosos: chifón, gasa, gazar, georgette, habotai, organza y tul.
  • Tejidos de caída líquida: charmeuse, crepé, crepé de China y jersey.

DIGITAL CAMERA

chaleco NOBOCHI con shantung de seda

font: pel text:     Hallett, Clive. Telas para moda : guía de fibras naturales. Barcelona, Blume, 2010. 208p. ISBN 9788498014464

fotografies: Google.

Lli

Aquest és el teixit més antic del món ja que antecedeix a la llana i ja s’usava a l’Edat de Pedra. Es cultivà sistemàticament primer a Mesopotàmia cap al 5.000 o 6.000 ad C. Els egipcis van perfeccionar el  seu cultiu i era tan valorat que a vegades s’utilitzava com a moneda de canvi, tenia un sentit molt simbòlic de lleugeresa i de puresa per això els sudaris dels millors faraons estaven fetes amb un lli de gran qualitat.

flor

L’estructura del teixit el fa ideal per a tot tipus de brodats i puntes, era el fil escollit per treballar amb boixets. La planta de lli també es feia servir per a fer paper i enquadernar llibres abans i actualment, avui en dia molts pintors també treballen amb quadres de base de lli.

Durant el  Renaixement i el Barroc es va utilitzar molt el lli però no gaire cap als segles XVIII i XIX.

teixit

Actualment amb tractament a base d’enzims i amoníac han convertit el lli en un teixit modern que no s’arruga ni s’encongeix i que en molts casos no cal ni planxar. També s’acostuma a barrejar el lli amb cotó per aconseguir teles més còmodes. De tota la producció de lli, un 70% es fa servir per a confecció i la resta per a roba de casa. Els principals productors de lli són: Itàlia, França, Bèlgica, Irlanda del Nord, Alemanya, Japó, Europa de l’Est i la Xina encara que el més cobejat és el de Bèlgica, França, Irlanda i Itàlia.

S’usa depèn de les seva espessor per a bruses, jaquetes, abrics, pantalons, faldilles i roba de llit.

lli1  vestit NOBOCHI® de lli

—–     ——     —–     —–

Es el tejido más antiguo del mundo ,antecede a la lana y se usaba en la Edad de Piedra. Se cultivó de forma sistemática primero en Mesopotamia hacia el año 5.000 o 6.000 ad C. Los egipcios perfeccionaron su cultivo y era tan valorado que a veces se usaba como moneda de cambio, tenía un sentido muy simbólico de ligereza y pureza por eso los sudarios de los mejores faraones estaban fabricados con lino de gran calidad.

gra

La estructura del tejido lo hace idóneo para todo tipo de bordados y puntillas, era el hilo escogido para trabajar los encajes a bolillos. La planta de lino también se usaba para fabricar papel y encuadernar libros. Actualmente muchos pintores trabajan con cuadros de base de lino.

Durante el  Renacimiento y el Barroco se usó mucho el lino per decayó su uso en los s. XVIII y XIX.

Actualmente los tratamientos a base de encimas y amoniaco lo han convertido en un tejido moderno que no se arruga ni encoge. También se acostumbra a mezclar el lino con el algodón para conseguir que las telas sean más cómodas. De toda la producción de lino, un 70% se usa para la confección y el resto para ropa de hogar. Los principales productores son: Italia, Francia, Bélgica, Irlanda del Norte, Alemania, Japón, Europa del Este y China; pero el más apreciado es el de Bélgica, Francia, Irlanda e Italia.

teixits

 

Se utiliza dependiendo de su espesor para confeccionar blusas, chaquetas,  abrigos, pantalones, faldas y ropa de cama.

font: pel text:     Hallett, Clive. Telas para moda : guía de fibras naturales. Barcelona, Blume, 2010. 208p. ISBN 9788498014464

KNIGHT, Lorna. Manual práctico de costura y tejidos. Guia ilustrada de técnicas y materiales. Barcelona, Océano, 2007. 256p. ISBN 9788475564951

fotografies: Google.

Cotó

El cotó es va començar a cultivar de forma quasi simultània a la Índia i a l’Amèrica del Sud fa quasi 6.000 anys. Durant el tercer mil·lenni abplantaans d C es va exportar cap a Mesopotàmia (avui Irak) i des d’allà es va estendre per Egipte i la vall del Nil. L’any 1.500 ja es coneixia el cotó arreu i cap al segle XVI es cultivava en regions càlides d’Àsia i Amèrica.

La revolució industrial va  aportar moltes novetats quan  a tècniques de filat i producció del cotó. Actualment és la fibra natural més usada. El seu aspecte varia segons els tractaments  que se li apliquen, el teixit de cotó sense tractar té un aspecte mate però un tacte suau. La  planta  del cotó té més de 43 varietats i les teles que en deriven també varien segons les textures i tractaments; les principals són:

  • Teixits apelfats: Corduroy, pana, fineta, molesquín, rus, xenilla, velveton i vellut.
  • Textures riques: Cloqué, crespó, piqué, seersucker i tela arrugada.
  • Vaporosos: Batista, Gasa, Muselina i voile.
  • Suaus: Chintz, Ciré, linon i setí.
  • Autèntics: Arpillera, Canemàs, cutí, lona, loneta i reps.
  • Funcionals: Chambray, dril, gavardina, madràs, popelín, sarga, jean i vichy.

 

cloqué

teixit cloqué

patch

cotó estampat

muselina

teixit muselina

chambray

teixit chambray

 

 

­—–     ——     —–     —–

El algodón se empezó a cultivar de forma casi simultánea en la India y América del Sur hace aproximadamente 6.000 años. Durante el tercer milenio antes d C se  exportó a Mesopotamia (actual Irak) y desde allá se extendió por Egipto y el valle del Nilo. El año 1.500 el algodón se conocía en prácticamente todo el mundo y hacia el siglo XVI también se cultivaba en regiones cálidas de Asia y América.

La revolución industrial aportó muchas novedades en las técnicas de hilado y de la producción del algodón. Actualmente es la fibra natural más usada. Su aspecto varía según los tratamientos que se le aplican, el tejido de algodón sin tratar tiene un aspecto mate pero un tacto suave. La  planta  del algodón presenta más de 43 variedades y las telas que se fabrican con ella varían según las texturas y los tratamientos; las principales son:

  • Tejidos afelpados: Corduroy, pana, fineta, molesquín, rus, chenilla, velvetón y terciopelo.
  • Texturas ricas: Cloqué, crespón, piqué, seersucker y tela arrugada.
  • Vaporosos: Batista, Gasa, Muselina y voile.
  • Suaves: Chintz, Ciré, linón y satén.
  • Auténticos: Arpillera, Canemás, cutí, lona, loneta y reps.
  • Funcionales: Chambray, dril, gabardina, madrás, popelín, sarga, jean y vichy.

 

font:

pel text:    Hallett, Clive. Telas para moda : guía de fibras naturales. Barcelona, Blume, 2010. 208p. ISBN 9788498014464

fotografies: Google.


Cachemira

Fibra de cabra que també s’anomena “fibra de cachemir”. Les cabres de Cachemira procedeixen dels altiplans de l’ Himalaia, regió del mateix nom.

Les fibres es filen molt primes per teixir xals pashmina (en persa “pashem” = llana de cabra). Els colons britànics exportaren aquesta llana arreu d’ Europa durant els segles XVIII i XIX.

ovelles a prop ovellesllana en brut

Es considera una fibra de luxe degut a què la producció total mundial no arriba a l’1% de la producció global del mercat tèxtil. El 60% de la producció mundial procedeix de la Xina, Mongòlia produeix el 20% i la resta es produeix a Afganistán, Índia, Pakistan i algunes repúbliques centreasiàtiques.

Itàlia, Japó i Escòcia són els països més reconeguts per les seves innovadores tècniques de filat i fabricació de teles de cachemir.

També hi ha la cabra de cachemira australiana, un híbrid  que van introduir el holandesos i els portuguesos molt abans que arribés al Regne Unit.

jaqueta jersei bufanda teixit

——-                ——–                  ——–

Fibra de cabra que también llamada “fibra de cachemir”. Las cabras de Cachemira proceden de los altiplanos del Himalaya, región del mismo nombre.

Las fibras se hilan muy finas para tejer los chales pashmina (en persa “pashem” = lana de cabra).

Los colonos británicos exportaron esta lana por toda Europa durante los siglos XVIII y XIX.

Se considera una fibra de lujo debido a que la producción total mundial no llega al 1% de la producción global del mercado textil. El 60% de la producción mundial procede de China, Mongolia produce el 20% y el resto se produce en Afganistán, India, Pakistán y algunas republicas centroasiáticas.

Italia, Japón y Escocia son los países más innovadores cuanto a técnicas de hilado y fabricación de telas de cachemir.

También existe la cabra de cachemira australiana, un híbrido  que introdujeron los holandeses y los portugueses antes que llegara al Reino Unido.

__  __

font: pel text:     Hallett, Clive. Telas para moda : guía de fibras naturales. Barcelona, Blume, 2010.208p. ISBN 9788498014464

fotografies: Google.

Pana

La pana la trobem ja al Regne Unit al s.XVIII  i fou molt apreciada per la seva resistència com a vestimenta dels obrers de les fàbriques. Als anys 20 ja es pot veure com la usen els nens i nenes d’escoles de l’elit i abans de ser destronada pels jeans als anys 50, passa a formar part dels uniformes dels boy  scouts.

factory2 factiry

Amb el temps ha esdevingut una de les teles de pèl tallat més populars i ja es fa servir en pantalons esport, texans i faldilles.

faldilla traje3  traje2  cazadora

És roba 100% cotó o amb barreges de poliester. Es crea introduint fils extra a intervals regulars en fileres que es tallen i pentinen formant cordons. El nombre d’aquests determinarà la seva aparença i el seu ús. Quant menys cordons per polzada més gruixuda serà la roba de pana.

mostres  pana6  pana7

20141212_121809 (Medium)   20141212_133057  2014-12-12 13.33.09

Pantalón-falda de pana by NOBOCHI®

look 

Faldilla de pana confeccionada reciclant pantalons, tira de cotó baix i cintura. By NOBOCHI®

— — —      —-   —–  —–                —- —- —                —- —- —–            —– —– —–

Existió pana en el Reino Unido en el s.XVIII  i los obreros de las fábricas la usaban para sus vestidos diarios debido a su resistencia. En cambio, en los años 20 pasó a ser usada por los niños y niñas de colegios de élite y antes de ser destronada por los jeans, la usaron mucho los boy scouts.

Con el tiempo, se ha convertido en una de las telas más populares i se usa indistintamente en pantalones deportivos y faldas.

La tela está compuesta de 100% algodón o con alguna mezcla de poliéster. Se fabrica introduciendo hilos extra a intervalos regulares en filas que se cortan y peinan formando cordones. El nombre de ellos determinará tanto su apariencia como su uso. Cuantos menos cordones por pulgada, más gruesa será la ropa de pana.

____________________________________________________

FONT PEL TEXT: BAUGH, Gail (2011) Manual de tejidos para diseñadores de moda, Parramón Moda.

RICO, Eugenia (2002) “La pana regresa con el otoño.” dins El mundo  [consulta 24711714] Disponible on-line: http://www.elmundo.es/cronica/2002/368/1036404675.html

FONT PER  A LES FOTOSwww.google.es ; NOBOCHI®

 

 

Tweed

El Tweed és un teixit tradicional de llana. Es va començar a fabricar amb telers manuals i la roba tenia i té un aspecte molt característic, robust, gruixut i rugós. El seu origen és a Escòcia però també és típica d’Irlanda i de Yorshire. Actualment la roba ja és menys pesada i es troba en més gama de colors. Normalment la paraula “tweed ”s’acompanya del lloc d’origen de la llana.

Tipus:

  • Tweed Harris. Es fabricava originàriament en telers manuals, tenyit amb tints vegetals. Procedeix de les Illes Hebrides a Escòcia.

harris1

  • Tweed Donegan. Elaborat amb fils de colors, filats a mà originàriament. Actualment s’usa com a nom genèric per a qualsevol teixit similar.

 

donegan

  • Cheviot. Teixit de sarja per a roba d’abric. Realitzat amb llana d’ovelles “Cheviot” o determinades races creuades.

cheviot2

El tweed S’acostuma a usar per a fer abrics, jaquetes, pantalons, boines i roba d’abric en general.

abricfiabrics tweedboines tweed

v tw2 tw1dos piezas de tweet by NOBOCHI®

El Tweed es un tejido tradicional de lana. Se empezó a fabricar con telares manuales y la ropa tenía y tiene un aspecto muy característico, robusto, grueso y rugoso.Su origen es en Escocia pero también es típica de Irlanda y de la zona de Yorshire.Actualmente la tela es menos pesada y se encuentra en más gamas de colores.Normalmente la palabra “tweed” acompaña el lugar de origen de la lana.

Tipos:

  • Tweed Harris. Se fabricaba originariamente en telares manuales, teñido con tintes vegetales. Procede de las Islas Hebrides en Escocia.
  • Tweed Donegan. Elaborado con hilos de colores, originariamente hilados a mano. Actualmente se usa como nombre genérico para cualquier tejido similar.
  • Cheviot. Tejido de sarga para ropa de abrigo. Realizado con lana de ovejas “Cheviot” o determinadas razas cruzadas.

El tweed se suele usar para hacer abrigos, chaquetas, pantalones, boinas y ropa de abrigo en general.

gos

font: pel text:     Hallett, Clive. Telas para moda : guía de fibras naturales. Barcelona, Blume, 2010. 208 pag. ISBN: 9788498014464

fotografies: Google.